Leoteca - Parte de Smartick

L'àvia d'en Janot no es troba gaire bé, i per això cal que la Núria, la cosina, es quedi a ajudar la mare. La Núria i en Janot aniran a classe plegats i compartiran totes les hores del dia i, per tant, les il·lusions i els secrets. Secrets com el del tigres, que viu en una balma al costa del Sot de l'Infern. El Sot de l'Infern és una zona de bosc cremada i al seu entorn existeixen nombroses llegendes misterioses que fan posar la pell de gallina. En Janot i la Núria es fan molt amics del tigre, que els explica la seva història i el secret de "la seva jungla". L'àvia no millora, i un dia que van a fer-li companyia els explica que ella també té una jungla. A poc a poc els dos infants aniran comprenent el significat que té la "jungla" per a cadascú. Ho acabaran d'entendre un dia que el tigre desapareix i que, en arribar a casa, troben que l'àvia ha marxat a la seva jungla.

A la darreria del segle XIX, al final de la Tercera Guerra Carlina, es viuen temps convulsos per culpa dels canvis socials i polítics que sacsegen el país. La guerra s'acosta a Cor de Roure, la masia de Don Llop, que encarrega a en Tinoc, el noi que té afillat, que vigili el casalot mentre la resta de la família i el servei es refugia en una residència d'estiu. Durant l'absència de Don Llop, en Tinoc rep la visita de personatges diversos, que li permeten descobrir alguns secrets que envolten els seus orígens misteriosos. Amb l'ajuda de la Viana, una noia amiga seva que treballa en una fàbrica tèxtil, en Tinoc aconsegueix preservar la masia després d'haver viscut unes quantes aventures molt emocionants.

En Dídac s'estima molt el seu poble. I per això l'esborrona saber que uns senyors volen dur unes màquines per fer una presa i negar-lo totalment. Tot i que sembla que no s'hi pot fer res, en Dídac i la Berta, una nouvinguda al poble, encapçalen una "resistència" imaginativa i secreta. No pot ser que ningú no respecti la història del poble o les llegendes dels avantpassats. Ajudats per l'escura-xemeneies, intentaran que la gent no depengui tant de les màquines i que sàpiguen valdre's per ells mateixos.

Diego ama rabiosamente a su pueblo. A él y a sus amigos les horroriza pensar que puede desaparecer bajo las aguas de una presa.
Todos ellos están dispuestos a defenderlo. Nunca Visto les hará entender que es necesario avanzar con el progreso, pero eso

En Pere acompanya els seus pares a una conferència mundial sobre la immigració que se celebra a París. La festa d'inauguració del Congrés és al Palau Chaillot, on els fills dels congressistes hi han d'assistir disfressats. En Pere, que es presenta vestit de príncep àrab, s'avorreix molt els primers moments però tot d'un plegat veu una noia rossa, disfressada de ballarina, que se li acosta i li dóna un paperet on l'informa d'una exposició sobre la no-violència al vestíbul del Teatre Nacional, que està al mateix edifici. S'hi acosta, provant de seguir la noia però de sobte algú l'ataca per darrere. Quan es desperta no tarda gaire a deduir que els seus segrestadors l'han confós amb un autèntic príncep àrab, el príncep Alí, i que ara no saben com desfer-se'n. Per sortir-ne ben parat, en Pere proposa als aprenents de segrestadors -motiu pel qual l'han espifiada- que continuïn amb el número del segrest però ara amb la col·laboració de la policia. La intenció és descobrir on para l'autèntic príncep Alí, el qual alhora ha estat segrestat per la perillosa banda del senyor Aristides. Gràcies a en Pere i a l'ajut del grup d'immigrants, que no són d'altres que els seus segrestadors, tot se soluciona satisfactòriament.